JOAQUIM FOLCH I TORRES
HISTORIADOR, CRÍTIC D'ART I MUSEÒLEG (1886-1963)

La història dels nostres museus d’art té en la figura de Joaquim Folch i Torres (1886-1963) un puntal indiscutible. Nasqué en el si d’una família relacionada amb les creacions literàries i musicals. Es formà a l’Escola Superior d’Art i Indústries i Belles Arts de Barcelona, nom amb el que es denominava aleshores l’antiga Llotja, i el seu pas pels Estudis Universitaris Catalans fou decisiu per orientar la seva professió vers la història de l’art i els museus.

Dels seus escrits destaquen tant la creació i direcció de la «Pàgina Artística» de La Veu de Catalunya (1909-1920; 1927-1930), que tanta influència exercí en l'orientació estètica del Noucentisme, com la memorable revista Gaseta de les Arts (1924-1930), que ens mostra més el perfil com historiador de l'art i, finalment, l'eina científica i de divulgació dels Museus d'Art: el Butlletí dels Museus d'Art de Barcelona (1931-1937). Cal afegir, en aquesta línia, les col·laboracions als Anuaris de l'IEC i els seus escrits a la revista Destino (1952-1963).

Com assagista, destaquen La llei de les formes(1912) i Meditacions sobre l'arquitectura (1917). I com historiador, les aportacions relatives a L'Alba de l'abat Biure (1920); El pintor Martí i Alsina (1920); Notícia sobre la ceràmica de Paterna (1921;1931) que el portà a participar en el Congrés d'Història de l'Art amb la comunicació «Une série nouvelle de céramique hispano-arabe découverte à Paterna » (París, 1921-1923); Els antics vidres catalans esmaltats (1926); Santiago Marco (1926); El Retaule de la confraria dels Revenedors (1926); Resum de la Història General de l'Art (1927-1928, 2 vol.); La ceràmica (1928); Les pintures murals romàniques de Santa Maria de Tahull (1931); La capella de Sant Jordi al Palau de la Generalitat (1931); Frontales románicos catalanes del Museu d'Art de Catalunya (1934); L'Art Catalan du Xe. au XVe. siècle (París, 1937); Poesies (1950); La pintura romànica sobre fusta (1956, Monumenta Cataloniae); L'Art Català (dir.) (1957;1961, 2 vol) i Fortuny (1962), entre d'altres.

De la seva tasca al davant de la Direcció General dels Museus d'Art i com a secretari de la Junta de Museus, cal agrair el seu bon criteri a l'hora de fer viable l'arrencament de les pintures murals romàniques; pilars de les actuals col·leccions del MNAC, o pel que fa a les col·leccions que integren el Museu de Ceràmica. Però, també, la seva remarcable tenacitat en la tasca de preservar i difondre el patrimoni català, en moments difícils (Guerra Civil), custodiant-lo lluny de les zones de conflicte (Olot, París, Maisons-Laffitte).

Joaquim Folch, durant la Dictadura de Primo de Rivera, va ser destituït del seu càrrec (1926-1930) i el 23 d'octubre de 1939 va ser citat pel Tribunal de Depuración de Funcionarios Municipales, de l'Auditoría de Guerra de la 4a. Región Militar. Fou processat com autor del delicte «de auxilio a la rebelión armada» pels articles que havia escrit en defensa del patrimoni i se'l sotmeté a un Judici Sumaríssim. Fou condemnat a la pena de dotze anys i un dia de reclusió temporal, commutada per la de tres anys de presó menor, imposada el 9 de juliol de 1942. A l'edat de cinquanta-sis anys, era cessat, sense sou, com a funcionari municipal del servei actiu. No havia de tornar a dirigir cap més museu.

Joaquim Folch i Torres va patir, doncs, les conseqüències de la desfeta dels valors cívics i culturals en què s'havia format i que havien inspirat la seva tasca i la seva vida.

Entre d'altres distincions fou membre de l'Institut Francès d'Arqueologia i Art Musulmà de Damasc (1926); del College Art Association of America (1928); de The Hispanic Society of America (1935); de l'Institut d'Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica, 1942); Acadèmic de la Reial Acadèmia de Sant Jordi (1959); i nomenat Fill Adoptiu de la Vila de Sitges.



Llegiu també aquí la magnifica aproximació de Jaume Bot a la vida de Joaquim Folch i Torres

Contadores